Sobre el tema de la caducidad de la acción de anulación por haber transcurrido más de 4 años de la perfección del contrato os envío la parte del laudo a favor que emitió la Agencia Catalana de Consum en que habla de este tema (y que lo deja bastante claro: el contrato no está perfeccionado mientras haya pagos pendientes de satisfacer). Creo que la inmensa mayoría de las sentencias también se pronuncian en el mismo sentido (por no decir todas, no sé si haya alguna que no lo vea de la misma manera):
"Tercer.- EXCEPCIÓ CADUCITAT DE L’ACCIÓ D’ANUL·LACIÓ DE CONTRACTE
Amb caràcter previ cal valorar la procedència o no d’estimar l’excepció de caducitat
de l’acció al·legada per la reclamada.
L’existència d’un error vici del consentiment atorga al contractant que l’ha patit la
possibilitat d’exercitar l’acció d’anul·lació del contracte en el termini establert per
l’art. 1301 del C.c. espanyol. Aquest termini és de quatre anys i té com a dies a quo
en de la consumació del contracte. Així doncs, adquireix especial rellevància la
determinació de quin sigui aquest dia per tal de concloure si en el moment de la
interposició de l’acció aquesta havia o no caducat.
El Tribunal Suprem ha tingut ocasió de pronunciar-se al respecte en nombroses
sentències que han generat una jurisprudència consolidada. Podem ara portar a
col·lació les d’11 de juny de 2003, 11 de juliol de 1984 i 27 de març de 1989, en la
mesura en què totes elles fan referència a la clara distinció entre el moment de la
perfecció del contracte i la consumació. La perfecció es produeix en el moment de
la conclusió, és a dir, en l’instant en què s’ha esdevingut l’intercanvi de
consentiments i el concurs de voluntats (art. 1262 Codi civil espanyol). El moment
de la consumació del contracte pot o no coincidir amb el de la perfecció. La
consumació té lloc quan estan completament complertes les prestacions d’ambdues
parts. És important posar l’accent en l’adverbi completament, atès que, com té
declarat el TS en la seva sentència de 5 de maig de 1983, en els casos en què, per
exemple, el pagament del preu fixat en un contracte de compravenda s’hagi ajornat
o s’hagi fraccionat en terminis, fins que no s’ha abonat l’últim dels terminis no es
trobaria consumat en la seva integritat el vincle contractual.
Així doncs, el TS ha deixat constància que la consumació dels contractes
sinal·lagmàtics no s’entén produïda fins que cadascuna de les parts ha complert la
totalitat de les obligacions que se’n deriven.
I quin és aquest moment en el cas dels contractes d’adquisició d’obligacions de
deute subordinada. En relació amb aquest tema concret ens fem ressò de les
sentències del JPI núm. 5 de València, de 13 de juny de 2012 i del JPI núm. 3 de
Santa Cruz de Tenerife, de 12 d’abril de 2012 que, acollint la doctrina del TS
indiquen que si bé no es pot afirmar que la consumació del contracte hagi de
coincidir amb l’abonament de les remuneracions –ja que això implicaria afirmar que
en aquest tipus de contractes en què es preveu un pagament de remuneracions
periòdiques sine die el contracte no es consumaria mai–, sí que es pot concloure
que la consumació no es produeix fins el venciment de l’exercici del dret
d’amortització de la inversió que es reservava al seu favor l’entitat demandada.
Convenim també amb les sentències esmentades que en cas d’acceptar que el
contracte es va consumar en el mateix moment de la seva perfecció amb el
pagament del preu, estaríem oblidant que el contracte encara li restava una part
substancial per desenvolupar consistent en l’exercici del dret d’amortització de les
participacions per part de l’emissor un cop transcorregut el termini fixat des de la
data de l’emissió, que és precisament quan es pot constatar l’error denunciat, ja que
és en aquest moment en què els adquirents coneixen l’extensió real de les
càrregues a suportar, és a dir, fins aquell moment no hauria pogut conèixer el
compliment d’una condició essencial per a ells.
En definitiva i com a conclusió, d’acord amb l’argumentació exposada que
coincideix amb la de les sentències citades, els dies a quo per al còmput del termini
no és el de la data de la compravenda de les obligacions, que es correspon amb el
moment de la perfecció, sinó el del coneixement de l’error invalidant del
consentiment. En el cas que ara ens ocupa, l’execució de la prestació que incita a la
part reclamant a accionar contra la reclamada és precisament la falta de pagament
de la remuneració esperada quan per l’entitat reclamada es deixa de satisfer i la
impossibilitat de recuperar directament el nominal, moment des del qual no ha
transcorregut encara el termini de quatre anys quan s’ha interposat la present
reclamació.
Així doncs, aquest òrgan arbitral procedirà a entrar en el fons de la controvèrsia."
