Rankia España Rankia Argentina Rankia Brasil Rankia Chile Rankia Colombia Rankia Czechia Rankia Deutschland Rankia France Rankia Indonesia Rankia Italia Rankia Magyarország Rankia México Rankia Netherlands Rankia Perú Rankia Polska Rankia Portugal Rankia Romania Rankia Türkiye Rankia United Kingdom Rankia USA
Acceder

Catalunya-España 2015 (cosas que pasan)

4,68K respuestas
Catalunya-España 2015 (cosas que pasan)
Catalunya-España 2015 (cosas que pasan)
Página
402 / 587
#3209

Re: Carles Puigdemont: "Podemos negociar la fecha y pregunta del referéndum"

Mejor que fuera así no?, de sordos..., porque como no lo sea te va a dar algo...(y al del "me gusta" algo más)!

#3210

Carles sin miedo

A pesar de todo lo que llegó a hacer, y que sorprendió propios y extraños, Artur Mas nunca acabó de sacudirse prejuicios y clichés que pesaban sobre él para una parte de la población. Le reprochaban ser hijo de casa buena, prepotente o independentista reconvertido por un cálculo electoral. Carles Puigdemont, en cambio, entra mejor y de forma más natural a más gente. No genera tantos anticuerpos, y buena parte de eso es por lo que respira también en esta entrevista. Aquello que describía aquel cuento tradicional europeo que los hermanos Grimm fueron los primeros en recoger. Respira un punto importante a aquel 'Juan sin miedo' que quien no lo conozca en detalle seguro que como mínimo ha oído a hablar de él. Es un convergente y un independentista de pies a cabeza, pero no pone fácil la caricatura que tradicionalmente se cuelga como sambenito tanto a los militantes convergentes como a los independentistas de primera hora. Y a partir de aquí, proyecta una tranquilidad de espíritu, una calma y un punto de buen sentido del humor que sólo se entienden en alguien que hace exactamente aquello en lo que cree. Sin complejos. Sin miedo al qué dirán. Firmeza, desacomplejamiento. Y así puede decir, por ejemplo, sin que le reprochen cambio de posicionamiento, que dentro de la Constitución cabe la consulta, y defenderla. Y cuando le preguntan si después de verse con Pedro Sánchez cree que el socialista está por la labor, muestra prudencia a la hora de extraer conclusiones, con cordialidad a la vez que con contundencia en el contenido de lo que dice. Argumenta que el único camino es la democracia, y aquí como clave, apunta a la opinión de la gente. Pedirla, dice, es síntoma de madurez democrática. Y, yo añado, de un soberanismo que en Convergència, con el liderazgo institucional de Puigdemont, apunta a que ha venido para quedarse. ¿Y si alguien podía tener la tentación de verlo como un independentista intransigente? Asegura estar dispuesto a negociar las condiciones del referéndum que contenten a las dos partes (Catalunya y España). Se muestra encantado con la idea de hacer un referéndum. Con la gran bandera del soberanismo, también la del partido político dominante en Escocia. Sin complejos dice que “si hay voluntad de hacer un referéndum, nos podemos entender en todo”. Y sin miedo, añade: “Si el Estado español no quiere pactar y negociar, no tenemos por qué pagar el pato de esta opción intransigente”. Autoconfianza. Habla de “lo que afecta a la gente”. “Ahí no nos encontrarán reculando ni un milímetro”, dice. Toca dos frentes sensibles para mucha gente: la normalización lingüística y el dinero que el Estado mismo admite que debe a Catalunya y que no paga, por ejemplo el pendiente desde enero del 2014 y que ahora dice que hasta el verano no liquidará. “Si el Estado español no cambia el hecho que un tribunal pueda descartar la opinión de la gente expresada en las urnas, tendrá problemas”, advierte. Y recuerda que Convergència siempre ha sido soberanista. Y ante las dudas sembradas estos días, defiende con total naturalidad que su partido, si hubiera nacido hace cien años, habría sido regionalista. Explica que con la recuperación de la democracia, fue una formación autonomista, y que ahora apuesta por tener un Estado independiente como partido soberanista, no con la independencia como objetivo final sino con la voluntad de gestionar un Estado independiente. Deja claro a los adversarios (externos e internos) que Convergència no quiere desaparecer con un nuevo Estado, sino que quiere gobernarlo desde su diversidad. No pide permiso, se explica.
(dedicado a Juan Lackland)
#3211

Re: Josep María Álvarez, un partidario del derecho a decidir al frente de UGT

Yo he dicho que son necesarios, no que sean perfectos. Si quieres te hago una lista de sus imperfecciones y tú me haces otra de las alternativas.
Hace mucho tiempo me enseñaron que no hay que desechar una herramienta defectuosa mientras no se disponga de otra mejor.

El silencio es hermoso cuando no es impuesto.

#3212

Estupor en Catalunya

*Estupor al Govern per no haver rebut cap trucada de Rajoy per l'accident de Freginals *Pedro Sánchez, Felip VI i Ximo Puig sí que han trucat a Carles Puigdemont per mostrar el seu condol
El Govern està sorprès per l'actitud del president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, després de l'accident d'autocar a Freginals aquest diumenge on van morir 13 noies. Rajoy no ha trucat ni per mostrat el seu condol per les víctimes ni per posar-se a disposició de la Generalitat, segons ha avançat avui el programa 'El Món a Rac1'. Aquest silenci de Rajoy contrasta especialment amb el gest del primer ministre italià, Matteo Renzi, que va volar de Roma a Reus per seguir sobre el terreny les tasques de repatriació. En canvi, sí que van trucar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el rei espanyol Felip VI; el líder del PSOE, Pedro Sánchez; i el president de la Generalitat valenciana Ximo Puig, ja que l'autocar havia sortit de València la matinada de diumenge. L'estupefacció del Govern es limita a Rajoy, ja que d'altres membres de l'Executiu espanyol sí que es van desplaçar a Tortosa, com el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz. De fet, el president espanyol només ha fet dues piulades sobre el tràgic accident
...la agenda demasiado llena, o es que pasa de Catalunya?..., o simplemente sigue en su linea..., desprecio absoluto.
#3213

Quizás es España la que empieza a desconectar…

Queria poner por aqui un comentario propio sobre este hecho, pero quizás porque no tengo tiempo o porque V. Partal lo explica mucho mejor que yo, he decidido poner su editorial. Además, que dice más o menos lo mismo que a mi me pasaba por la cabeza..., donde está el gobierno de España?..., está en funciones, ya lo sé,...y entre sus funciones no está la sensibilidad ante este desgraciado hecho?..., no está la educación y la diplomacia?..., no está la responsabilidad de estado?..., no está...?..., en fín,...que verguenza!

Potser és Espanya que comença a desconnectar… «Ahir Renzi va aterrar a Reus i tot allò que hi va veure va ser el govern de Catalunya. Res més que això» Fa temps que hi ha gent que m’ho diu. Hi ha polítics de diversos colors que tenen aquesta mateixa sensació: que és Espanya que va desconnectant, cada dia més, de tot allò que passa a Catalunya. Em diuen que com més va més evident és la incomoditat amb què despatxen els afers relacionats amb el Principat, la poca traça que tenen per a fer-s’hi veure i actuar, com si, malgrat la duresa formal, se sentissen derrotats. Potser la paraula ‘derrotats’ és excessiva. Deixem-ho en ‘allunyats’. La visita de Matteo Renzi ahir a Tortosa podria ser un exemple de manual d’aquesta apatia del govern espanyol envers Catalunya. Evidentment, l’episodi polític al qual em referiré és molt banal en comparació amb la duresa dels fets, amb la mort de les tretze xiques que viatjaven amb l’autobús accidentat. El fet substancial és la mort causada i les conseqüències de tota mena que se’n deriven. I ha de quedar clar, ja d’entrada, que l’episodi que relate només és una nota al marge, un detall. És un detall, tanmateix, políticament significatiu i que paga la pena de ser observat i analitzat. Perquè ahir va sorprendre molt l’absència de cap autoritat espanyola a Reus i Tortosa al costat del president del consell de ministres italià. Va ser el president Puigdemont qui el va rebre, qui el va acompanyar i qui va oferir-li tota l’assistència i la informació sobre el fets. I amb ell el conseller d’Afers Exteriors, el de Sanitat i les autoritats policíaques i hospitalàries del país. Només Llanos de Luna, clarament a segona fila, representava el govern espanyol. Anem a pams. Això hauria de ser la cosa normal. Mentre Catalunya no siga independent, el president de la Generalitat és el màxim representant de l’estat espanyol al Principat. Ara, tots sabem els cops de colze i les emprenyades que fins fa quatre dies acompanyaven qualsevol intent del govern català de tenir relacions exteriors directes. I com el govern espanyol marcava al mil·límetre qualsevol acte oficial on hi havia el president de la Generalitat i algun dignatari estranger. En aquests casos no faltava mai un ministre espanyol, o el president del govern espanyol mateix, evidentment amb l’afany de diluir l’actuació, fos quina fos, del govern català. Per contrast, ahir Renzi va aterrar a Reus i tot allò que hi va veure va ser el govern de Catalunya. Res més que això. Fins i tot els ministres d’Afers Estrangers de Catalunya i Itàlia es van bescanviar missatges públics per Twitter, probablement la primera volta en què ha passat una cosa semblant. Per quina raó no hi acudí cap ministre espanyol? Doncs aquesta és la pregunta. Fernández Díaz hi anà diumenge. Ells tenen prou mitjans per a traslladar-se ràpidament a Reus, sens dubte. A migdia Puigdemont era a Barcelona i se’n va anar cap a Reus de seguida que Renzi va avisar que venia. Qualsevol ministre espanyol hauria pogut fer-ho, però no ho van fer. Quan se’n van adonar, la primera reacció va ser dir que era una visita privada, cosa que negà immediatament l’ambaixada italiana. I és obvi i evident que no va ser el govern espanyol que va avisar el govern català del viatge, sinó les autoritats italianes mateix. De govern a govern… Insistesc que tot això és una qüestió tangencial que no ha de tapar la tragèdia viscuda, però a vegades una anècdota explica moltes coses i deixa entreveure el paisatge d’una manera més clara. Potser és perquè són en funcions, potser perquè són mig de vacances, potser es deu a alguna raó que ignore. Però una cosa és clara: ahir a Reus i Tortosa Espanya simplement no hi era. I vist que la batalla, ara mateix, és en el camp del reconeixement internacional, no us amagaré que l’escena em sembla més que sorprenent. Vicent Partal
#3214

Re: Estupor en Catalunya

sin palabras...las imágenes hablan por si solas.

#3216

Re: Quizás es España la que empieza a desconectar…

Mundó diu que Margalló i Catalá no es van interessar per l'accident de Freginals

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha assegurat aquest dijous que ni el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ni el de Justícia, Rafael Catalá, es van interessar per les gestions de l'accident d'un autocar a Freginals diumenge passat. Així, ha dit que Catalá no l'ha trucat per parlar de les feines dels forenses o del reforç al jutjat d'Amposta, i que les gestions amb els consolats i ambaixades per repatriar els cossos els va realitzar el conseller Raül Romeva, sense que el ministeri fes d'intermediari. En una entrevista a RAC1, Mundó ha dit que "no hi ha hagut massa interès, per ser amables, per part del Ministeri d'Afers Exteriors, malgrat que les víctimes eren estrangeres". En tot cas, ha dit que la gestió de la Generalitat ha estat eficaç tant en les autòpsies, com la identificació dels cadàvers, l'atenció als ferits i als familiars, les gestions burocràtiques i la repatriació dels cossos. A nivell internacional, ha dit, el Govern "ha estat a l'alçada". En tot cas, no ha volgut valorar la relació política entre ambdós governs, sinó que calia centrar-se en l'atenció als familiars. Respecte el ministre Catalá, ha dit que té una relació "normal" amb ell i que parlen sovint, però no ho ha fet sobre l'accident de Freginals.
Te puede interesar...
  1. Claves del momentum en el sector tecnológico y bolsas
  2. El Tesoro no hizo bien sus deberes. Primas de riesgo
  1. El Tesoro no hizo bien sus deberes. Primas de riesgo
  2. Claves del momentum en el sector tecnológico y bolsas