El poema “Els amants” és un dels poemes que podem trobar dins del “Llibre de meravelles”, publicat l’any 1971 escrit per l’autor valencià Vicent Andrés Estellés.
Aquest poema mostra la passió entre dos amants que s’estimaven. L’autor, al llarg de tota l’obra, compara l’abans ( la passió que sentien l’un per l’altre, amb l’ara: ha passat molt de temps i no hi ha la mteixa passió; tot i així recorden els vells temps.
L’autor ens vol donar a entendre que el seu amor no és un amor cortès, és a dir, l’amor d’un cavaller per una dama casada per la que faria qualsevol cosa però que tenen que mantenir la seva relació en secret perquè no els descobreixin; sino que és un amor carnal, de dessig. Ells són uns amants que no s’amaguen.
És un poema de versos d’art major de 12 síl·labes cesurats en dos hemistiquis de 6 síl·labes. Està format per cinc estrofes: la primera i la segona de quatre versos, la tercera de dos, la quarta de dotze i la última de dos.
Podem trobar diferents figures retòriques com un hipèrbaton, una antítesi, una metàfora i comparació.
En conclusió, aquest és un poema que mostra la passió entre dos amants, els millors amants que hi ha hagut a València.
Els amants - YouTube
youtube.com20 Abr 2008 - 3 min - Subido por sobtat
Poema de Vicent Andres Estelles musicat per Ovidi Montllor. |
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
