El poema “Els amants” és un dels poemes que podem trobar dins del “Llibre de meravelles”, publicat l’any 1971 escrit per l’autor valencià Vicent Andrés Estellés.
Aquest poema mostra la passió entre dos amants que s’estimaven. L’autor, al llarg de tota l’obra, compara l’abans ( la passió que sentien l’un per l’altre, amb l’ara: ha passat molt de temps i no hi ha la mteixa passió; tot i així recorden els vells temps.
L’autor ens vol donar a entendre que el seu amor no és un amor cortès, és a dir, l’amor d’un cavaller per una dama casada per la que faria qualsevol cosa però que tenen que mantenir la seva relació en secret perquè no els descobreixin; sino que és un amor carnal, de dessig. Ells són uns amants que no s’amaguen.
És un poema de versos d’art major de 12 síl·labes cesurats en dos hemistiquis de 6 síl·labes. Està format per cinc estrofes: la primera i la segona de quatre versos, la tercera de dos, la quarta de dotze i la última de dos.
Podem trobar diferents figures retòriques com un hipèrbaton, una antítesi, una metàfora i comparació.
En conclusió, aquest és un poema que mostra la passió entre dos amants, els millors amants que hi ha hagut a València.
Els amants - YouTube
youtube.com20 Abr 2008 - 3 min - Subido por sobtat
Poema de Vicent Andres Estelles musicat per Ovidi Montllor. |
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
| 81 |
|
24 de junio de 2012 (15:56)
I ara un poc de propaganda. Ja ja ja
|
|---|
| 82 |
|
25 de junio de 2012 (14:25)
Hola Enric:
Luego dice que estamos en una sociedad enferma... le ha faltado decir de qué.
Míra; está claro que hay que incorporar la ética en los negocios, y que no es tarea nada fácil, y seguramente esa empresa lo hace o cuanto menos lo intenta... pero mucho se ha escrito de la “marquetica”... sabemos que nos lleva a beneficios. No hace falta ser muy listo para saber que si pongo el interés de la rentabilidad por delante, difícilmente haré lo que creo que tengo que hacer, y menos todavía con amor a la verdad o al prójimo. Es muy difícil introducir los valores económicos-morales y éticos dentro de una Empresa, y más en un mundo actual tan globalizado en el que el Capital siempre está buscando donde conseguir la mayor rentabilidad. Personalmente apuesto mas por una variación del criterio del reparto de los beneficios en las empresas
¿no al revés?
Men vaig a dinar. Ja parlem. |
|---|
| 83 |
|
26 de junio de 2012 (20:14)
Hola Borodin, és així. La aplicació dels estudis.
|
|---|
| 84 |
|
27 de junio de 2012 (19:30)
Asuquiqui! Arsa pilili!
|
|---|
| 85 |
|
28 de junio de 2012 (01:28)
Poderoso caballero don dinero
La meua opinió es que que es una llastima que en la societat tot es menetja per Diners…
Em ve al cap un llibre: “algo va mal” de Tony Jund, una bona reflexió del que hem fet i del que continuarem fent sino cambiem… Pense que estem en la europa dels Mercaders… no dels ciudadans… i als mercaders sabem com els va tractar Jesus
No’m faxes cas que se’m va el cap.
¡¡¡España!!! ¡¡¡España!!! ¡¡¡España!!! Ra ra ra
Panen and circenses… El Viedo mol bonico.
Bona nit. |
|---|
| 86 |
|
28 de junio de 2012 (20:21)
Borodin. No tinc temps ara d´escriure´t massa, t´envie esta cançó.
|
|---|
| 87 |
|
28 de junio de 2012 (23:15)
Quevedo...Era un escritor de categoria. Crec que pròu.
|
|---|
| 88 |
|
29 de junio de 2012 (01:27)
Els diners portent al mon...
|
|---|
| 89 |
|
29 de junio de 2012 (01:56)
Sont el mercaders, els que fant negoci.
|
|---|
| 90 |
|
29 de junio de 2012 (02:16)
És que està fomentant-se la especulació...No la producció...
|
|---|
| 91 |
|
29 de junio de 2012 (02:32)
Confie en internet...
|
|---|
| 92 |
|
29 de junio de 2012 (03:02)
No parle aixi, com escric a vegades, però bò.Llegixc després i veig unes faltes...
|
|---|
| 93 |
|
29 de junio de 2012 (12:53)
I tant que era un escriptor de categoría...
Ara be, no fique amb ducte el seu valor lliterari ni Artistic.
I el Góngora a l'inquisició... amb dos collons també... Io crec que eren dos genis als que els toca viure una epoca de decadencia. Polvo enamorado ho deia molt Boswell es de veres... Fique una canço que també parla de la pols: Dust in the wind:
|
|---|
| 94 |
|
29 de junio de 2012 (13:19)
Pues que ho porten per mí... io pase dels diners...
Jugar només jugue amb el amics i amb el xiquets...
Entenc lo de la desmotivació... pero no lo de l'atreviment...
Els negocis si s'fan amb ilusió, ganes y amor no fallen. Mai.
La realitat es la mateixa sempre.
Incults dius? pues entonses io ... ¡¡¡apaga i vámonos!!! Salut |
|---|
| 95 |
|
29 de junio de 2012 (13:35)
Poden intentar vendre mos... pero sempre podem no comprar ho. Mentres ho comprem... tenim el que tenim. Lo dels valors tens raó. ara ja val tot.
Pero digues-sel ho tu:
Ara sen van a trebajar fora. Es una jastima pero es axina. Pero es que abans se n'anaben a fer les Ameriques.
Men vaig que em criden ja parlem. |
|---|
| 96 |
|
30 de junio de 2012 (01:19)
Els coixos o els baixets, tenent mala llet.
|
|---|
| 97 |
|
30 de junio de 2012 (14:54)
Hola bon dia.
|
|---|
| 98 |
|
02 de julio de 2012 (00:21)
Los amantes...
|
|---|
| 99 |
|
02 de julio de 2012 (12:08)
Bon día Enric: Estic fotut. Molt fotut. Per una banda I content, prou content per un atra. Tinc el corazón partio. Com Alejandro Sanz. Mes que cantautor, un poeta. http://www.youtube.com/watch?v=9vbV5WSkr54 S'ha pegat foc tot. Un desastre. Tot ple de sendra... nomes queda la sendra con diuen els teus veins... Dos zones que connec molt bé... huí per la vesprá vaig a dur a m'mare a dos aigues...anabem anar ahír peró... es que la dona diu que vol vore la seua casa... i la montanya...pobreta...i pobret io que no podre anar a fer vaquetes a l'estiu cuant ploga...ni herbaoliva...ni timó...pero bé la naturalea es molt sabia i ho arreglará tot.
Per atra banda la selecció torna a guanyar.
Per que donen diners als bancs i no pasa per el gobern?
Tot una contradicció. Pero es cert.
|
|---|
| 100 |
|
02 de julio de 2012 (13:05)
Segur que alguns ho han exagerat... io també ducte molt i de casi tot... pero que l'inquisició va existir estic mes que segur.
Deia Gongora:
Peró es que Góngora era molt Góngora també eh...
Pero lo maravillos es que a pesar de que séstava derrumbant l'imperi han sobreviscut eixos talents literaris... El Barroc, pense que eixa e´poca era Barroca tu ho sabrás millor que ho has estudiat. Ja parlem amigatxo. |
|---|
Mi nombre es Tomás Iglesias, y como todo el mundo sabe, no es fácil describirse a uno mismo. En mi caso es muy sencillo. Soy una persona que ha tenido la oportunidad y la suerte de estudiar Económicas y acabar apasionandome por una disciplina que entiendo como algo que ha de servir para que mejoremos todos.