Rankia España Rankia Argentina Rankia Brasil Rankia Chile Rankia Colombia Rankia Czechia Rankia Deutschland Rankia France Rankia Indonesia Rankia Italia Rankia Magyarország Rankia México Rankia Netherlands Rankia Perú Rankia Polska Rankia Portugal Rankia Romania Rankia Türkiye Rankia United Kingdom Rankia USA
Acceder
Blog Kaos
Blog Kaos
Blog Kaos

Els amants.

El poema “Els amants” és un dels poemes que podem trobar dins del “Llibre de meravelles”, publicat l’any 1971 escrit per l’autor valencià Vicent Andrés Estellés.
Aquest poema mostra la passió entre dos amants que s’estimaven.  L’autor, al llarg de tota l’obra, compara l’abans ( la passió que sentien l’un per l’altre, amb l’ara: ha passat molt de temps i no hi ha la mteixa passió; tot i així recorden els vells temps.
L’autor ens vol donar a entendre que el seu amor no és un amor cortès, és a dir, l’amor d’un cavaller per una dama casada per la que faria qualsevol cosa però que tenen que mantenir la seva relació en secret perquè no els descobreixin; sino que és un amor carnal, de dessig. Ells són uns amants que no s’amaguen.
És un poema de versos d’art major de 12 síl·labes cesurats en dos hemistiquis de 6 síl·labes. Està format per cinc estrofes: la primera i la segona de quatre versos, la tercera de dos, la quarta de dotze i la última de dos.
Podem trobar diferents figures retòriques com un hipèrbaton, una antítesi, una metàfora i comparació.
En conclusió, aquest és un poema que mostra la passió entre dos amants, els millors amants que hi ha hagut a València.

 

 

Els amants - YouTube

youtube.com20 Abr 2008 - 3 min - Subido por sobtat
Poema de Vicent Andres Estelles musicat per Ovidi Montllor.
 

 

 

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

 

116
¿Te ha gustado mi artículo?
Si quieres saber más y estar al día de mis reflexiones, suscríbete a mi blog y sé el primero en recibir las nuevas publicaciones en tu correo electrónico
  1. en respuesta a Elfester
    -
    #100
    02/07/12 13:05

    Segur que alguns ho han exagerat... io també ducte molt i de casi tot... pero que l'inquisició va existir estic mes que segur.
    I aixó que no estava.

    Deia Gongora:
    “Lo tengo por mal cristiano. Y no lo digo por odio ni por enemistad, sino por el descargo de mi conciencia (…) que hago de ver que un inquisidor (…) el que más tiene obligación de dar buen ejemplo con su persona y costumbres (…) viva tan suelta y disolutamente, con tanto escándalo como tengo dicho y contra él se podrá probar.”
    Falta saber si era per cels o per a vengarse del seu "amic".
    Perque per el que he llegit per aquell entonces per a l'esglesia estava millor vist les relacións esporadiques que les duraderes entre solters... era un atra época.
    Ara diuen que del pecats del p.u D.u es riu.

    Peró es que Góngora era molt Góngora també eh...
    Al atre amic li deia: "Lope de Beba" (Lope de Vega)
    O "Francisco de Quebebo"
    jajaja
    un caxondo el Góngora

    Pero lo maravillos es que a pesar de que séstava derrumbant l'imperi han sobreviscut eixos talents literaris...

    El Barroc, pense que eixa e´poca era Barroca tu ho sabrás millor que ho has estudiat.

    Ja parlem amigatxo.

  2. en respuesta a Elfester
    -
    #99
    02/07/12 12:08

    Bon día Enric:

    Estic fotut. Molt fotut. Per una banda

    I content, prou content per un atra.

    Tinc el corazón partio. Com Alejandro Sanz. Mes que cantautor, un poeta.

    http://www.youtube.com/watch?v=9vbV5WSkr54

    S'ha pegat foc tot. Un desastre. Tot ple de sendra... nomes queda la sendra con diuen els teus veins...

    Dos zones que connec molt bé... huí per la vesprá vaig a dur a m'mare a dos aigues...anabem anar ahír peró... es que la dona diu que vol vore la seua casa... i la montanya...pobreta...i pobret io que no podre anar a fer vaquetes a l'estiu cuant ploga...ni herbaoliva...ni timó...pero bé la naturalea es molt sabia i ho arreglará tot.
    Amb temps
    Aixó sí molt de temps fará falta per a que s'arregle tot el que s'ha cremat.

    Per atra banda la selecció torna a guanyar.
    I el poble content.
    Pues io també tinc que estar content.
    ¿per que no?
    Per que mos han pujat la llum.
    Fotut...

    Per que donen diners als bancs i no pasa per el gobern?
    Fotut per un costat i conten per un atre.

    Tot una contradicció. Pero es cert.
    El que es bó per una cosa es roin per atra.
    Bó per a tots perque baixa la prima de risc.
    I roin perque el politics corruptes sen vanm de Rosetes, Amparitos, Vicentiques, i Maríes.
    Atres de Visenticos, Tonets i Ximos... de hi a de tot.
    Aixó si amb el nostres impostos.
    Impostors que son un impostors.

  3. Top 100
    #98
    02/07/12 00:21

    Los amantes...
    A veces el amor y guardándo las distancias, ojo...Entra por otras fuentes...
    A los padres, a la pareja...a los hijos...
    Amámos al Barça...O al Madrit, al Atlétic de Bilbao...
    Hémos tenído varios orgásmos, ya dalinianamente hablando...Hoy, concrétamente.
    Es un amor distinto, es un deporte...
    O amas a un cuadro, o a una puesta de sol...
    Pero...¡Es amor!
    Quin partit...
    Enric

  4. en respuesta a Borodin
    -
    Top 100
    #97
    30/06/12 14:54

    Hola bon dia.
    La veritat és que enfrentar-se a l´Inquisició, deu de ser amb dos collons i grands...
    Que pòr...
    És que no vull ni imaginar-ho.
    Tal vegada no erent tant ...barbacoenses...Em referixc,a que tal vegada, ho hant exagerat un poc.
    Ja saps la lejenda negra per a desprestigiar als espanyols...Amèrica, la Inquisició...
    Es que m´agrada dubtar a vegades de les coses, inclós evidents.
    Ja fa temps i pot estar manipulades lo que lleguí´m.
    Però si veus un Barça- Madrit, i dos hinches de cada bando, ho veuent de forma distinta...
    Els més fanàtics, ja al.lucinet.
    Les coses antigues...Tu saps per quantes mans han passat, manipulat?.
    A saber com vant ser realment, i si vant passar...Ojo, ull, ojito...
    Et diría més coses, però com no vull ofendre a altres persones...em calle a vegades. T´ho diría per correu, per ací no.
    No m´acaba d´agradar...
    Vai a posar l´arròs.
    Enric

  5. en respuesta a Borodin
    -
    Top 100
    #96
    30/06/12 01:19

    Els coixos o els baixets, tenent mala llet.
    És diu això, en el refraner popular...
    Sont persones que estànt un tant discapacitaes...És sentent erroniament inferiors...
    Sont el complexes o les traumes...
    Tots els teni´m, som aixi de tontorrons. Més que els torrons de Xixona. Qué estàn bonissims...
    Per el tamany de la pizza...Ja ja ja Els homens pode´m acomplexar-se....
    És un altre error...Ull, que soc normal, es lo que he vist...
    Va comprar la casa de Góngora per a fotre-lo?
    No ho sabía. No et preocupes sé poquet...
    Lo del Duque, a més quadrats.
    Em recorda al meu "colega" Miguel Angel amb el Papa.
    En la mala llet que tenía...El papa, és clar...
    Sont persones genials...Qué creunet en els valors, en les seues creències...I no s´arrastrent ante ningú.
    Per això, sont unes grands persones...En l´ofici...i com a persones...
    Com Goya, pintant un quadre de la familia reial i a una dona la posa mirant cap arrere...
    No se la tragàva...
    Tamé tenía collons...
    Ufff........Jo al.lucine cada vegada que veig este quadre...
    I admire...A la familia reial per permetr´ho.
    La maja desnuda...
    Ufff.
    Quins collons tenía ell, i ella va ser la pionera, imitada per " Titànic".La mateixa posiciò...
    Ixa duquesa era tamé de categoría...
    Molt ben parida...De caràcter i de físic...
    Qué bonica és.
    Gràcies a Goya i a ixa xiqueta, per poder admirar tanta bellesa...
    La estética, l´amor és lo més bonic
    Me´n vaig a dormir.
    En qué somniaré?...
    En la final del futbol d´Espanya, o en un tia en porreta. Ja ja ja ja
    Bona nit.
    Enric

  6. en respuesta a Elfester
    -
    #95
    29/06/12 13:35

    Poden intentar vendre mos... pero sempre podem no comprar ho.

    Mentres ho comprem... tenim el que tenim.

    Lo dels valors tens raó. ara ja val tot.
    Es una jastima pero es aixína i fins que nos'adonem conter que d'aixó no hi ha res a fer.
    Aurem de ficar tots dela nostra part per a cambiar ho.

    Pero digues-sel ho tu:
    als Polítics
    als Banquers.
    O a la joventud que fá 5 anys guanyaba Eur:3000 que ara ha de trebajar per 1/4 part...
    que a mi em fa la riure.

    Ara sen van a trebajar fora. Es una jastima pero es axina. Pero es que abans se n'anaben a fer les Ameriques.
    Uns perque volíen y atres perque no teníen mes remei.

    Men vaig que em criden ja parlem.

  7. en respuesta a Elfester
    -
    #94
    29/06/12 13:19

    Pues que ho porten per mí... io pase dels diners...
    el meu iaio deia q'el que val per a guanyarlos no val per a gastarlos...
    io tinc els que guanye... que son el xustets per a viure.
    No vuic ser el mes ric del cementeri...

    Jugar només jugue amb el amics i amb el xiquets...
    Treballe lo justet i prou. la resta del temps l'aprofite per viure...
    La familia lo primer, despres el amics,llegir,l'esport i ajudant als que ho necesiten de la manera que siga.
    Sobre tot als xiquets.

    Entenc lo de la desmotivació... pero no lo de l'atreviment...
    Lo de la por.. no hí ha que tindre li por a res... enrecordat... ni a la por mateixa.

    Els negocis si s'fan amb ilusió, ganes y amor no fallen. Mai.
    Atra cosa es el que pensen algúns... o el que fan... a l´hombra del poder... eixós ja ho sasps: A LA MERDA.

    La realitat es la mateixa sempre.
    Atra cosa es com la pinten.

    Incults dius? pues entonses io ... ¡¡¡apaga i vámonos!!!

    Salut

  8. en respuesta a Elfester
    -
    #93
    29/06/12 12:53

    I tant que era un escriptor de categoría...
    Pero com a persona deixaba prou que desijar.
    Crec que tenía algo mes que mala llet al advansar la mort del seu "enemic" Gongora al comprar la seua casa per a expulsarlo...
    ¿Poderoso caballero don dinero?
    No Senyor Quevedo. NO. Axína no.
    Amb el contexte del seu poema d'acort pero eixa actitud de vosté mo m'agrada xens ni miqueta.
    i diu molt de vosté.
    El mateix era per que estaba amargat per la seua coixera... no ho comprenc peeero...

    Ara be, no fique amb ducte el seu valor lliterari ni Artistic.
    Ademés tingue els collons d'enfrentarse al conde Duque.

    I el Góngora a l'inquisició... amb dos collons també...

    Io crec que eren dos genis als que els toca viure una epoca de decadencia.

    Polvo enamorado ho deia molt Boswell es de veres...

    Fique una canço que també parla de la pols:

    Dust in the wind:
    http://www.youtube.com/watch?v=1qxSwJC3Ly0

  9. en respuesta a Elfester
    -
    Top 100
    #92
    29/06/12 03:02

    No parle aixi, com escric a vegades, però bò.Llegixc després i veig unes faltes...
    Em preocupa desvelada.
    Ella sí escriu be, molt millor que jo...És catalana!.
    És amiga, encara que no la he vista personalment.
    M´han dit que es bonica.
    No ho se...
    Però si sé que la tire de menys, quant escribía, quant ems recomfortava en les seues caçons tant boniques...
    Té molt bon gust.
    Cesc, quiero un hijo tuyo...O una bessonà. Vaig dir a les meues amistats.
    I un amic del Madrit, per a...M´ha dit: " Millor Ramos". El defensa del Madrit.
    Ja ja ja
    I Casillas...És molt bó. Li vaig dir al meu fill: Traquil, éste ho para tot.
    I el portugués estava asustat, pobret...
    Si aguera estat convençut de que la clavàba...l´aguera clavat...
    A vegades, nosaltres mateixa...
    És llimite´m... Teni´m pòr inclòs de escriure.
    És curios...

  10. en respuesta a Elfester
    -
    Top 100
    #91
    29/06/12 02:32

    Confie en internet...
    Informació...Llibertat d´expressió...
    És imparable...
    És la segona revolució, després de que els fracesos vant fer la seua...
    Un tant de Guillete...Se´n vant pasar quatre pobles...
    O la industrial...
    O el intent d´unificar Europa per segona vegada...
    Vaja, ja sont més revolucions...
    Ara es mundial...
    Mans unides...
    Parlar de política, d´amor, de sexe,de com collir pebrassos...
    Esclatasangs...
    De com s´aparellent dos clotxines. Ja ja ja
    Bona nit

  11. en respuesta a Borodin
    -
    Top 100
    #90
    29/06/12 02:16

    És que està fomentant-se la especulació...No la producció...
    Com deia este amigaxo nostre...
    El diner pur i dur...
    No pode´m fer rés.
    No...
    Sols parlar-se.
    I fer amistad.
    En tu, en un català, en un vasc...
    En una francesa, que besent que no vejes...
    No pode´m fer rés xiquet...
    Algo sí...
    Parlar-se ...
    Internet....
    És un xollo...
    Ja veuràs, ja...
    Internet...
    Uffffffffffffffffffffffff

  12. en respuesta a Elfester
    -
    Top 100
    #89
    29/06/12 01:56

    Sont el mercaders, els que fant negoci.
    Podent vendre´t lo que vullgues...
    Inclós xiquetes de 18 anys...
    Ufffff
    No vull comentar...
    Açò, en esta crisi...Ja val tot!...
    I és que el problema, és a més d´altres coses...Els valors, la credibilitat del politics, dels banquers...
    És tot...
    Tens un xiquet... Qué estudie...
    Per a qué?...
    Teni´m que dir per a trobar feina. Per l´esforç...això està bé...
    La mà en el còr...
    Ja ho he´m parlat.
    Quant era facilíssim tindre feina...
    Jo enseguida d´acabar Belles Arts, i metges...
    Ara està tot saturat...
    Tot...
    Alçes una pedra, i veus tres arquitectes, quatre abogats...cinc...Tots sen se moltes posibilitats de no ser...
    RES.
    D´anarse´n a altres paisos...
    Algo ha canviat en la societat...
    El metge, el boticari, l´alcalde, el retor...Dinar, la partideta del dominó el diumenge ...
    La crèm de la crèm del poble...Gent culta...Parla que no vejes...
    I quí creus que conserva la tradiciò?.
    El alcalde, amic...
    Ja ja ja ja ja ja
    Els demés jugent als cigronets, per a pagar...Ja ja ja

  13. en respuesta a Borodin
    -
    Top 100
    #88
    29/06/12 01:27

    Els diners portent al mon...
    I el portarant...Tranquil...
    Manipulats per lladres de guant blanc a vegades. O la droga, la prostitució...
    Però no portent salud, ni amor, ni amistad, ni... ni...
    Jo no em tinc massa, com igual que tu supose.
    A vegades, jugue a Euromillones, una xorrà de les meues...
    Tampoc fà falta veure qui la té més llarga...Passe´m d´estes coses...Este´m per d´amunt, som intel. ligents...
    Tinc un amic riquíssim...
    I sempre està fotut!
    Sempre!
    Ixe motor que dius...No sé. Verd...Em parèix que en el meu poble ho tení´m negre...
    És la desmotivació, de quatre que tenent quatre pesetes i no s´atrevixent a invertir.
    És que la gent no és tonta!.
    Teni´m tots pòr.
    Els optimistes...No ho veuent així...
    Però...Quina és la realitat?.
    Jo no ho sé.
    Pots dir-me incult...o genial com Quevedo...El primer millor...
    No ho sé...
    Diuent, que no saber ja és saber...
    Una xorrà, com una altra...Mòlt de paraules...Queda bé la frase, com a culta...
    Però...és una xorrà...
    No ho sé i punt!...
    Ara torne...

  14. en respuesta a Borodin
    -
    Top 100
    #87
    28/06/12 23:15

    Quevedo...Era un escritor de categoria. Crec que pròu.
    Lo que li va arrear al seu "amic": "Érase un hombre a una nariz pegada".
    Escolta, és genial...
    Curt, directíssim...No massa carinyós en les "amistats"...ja ja ja
    Una frase genial...La guarde en els gens...
    Un tio meu, mòlt més surrealista que jo, que ja és dir...Va fer averiguacions, i so´m descendents d´ell.
    Ja ja ja.
    Mai he sent una cosa més absurda. Ni amb Dalí...
    I va rematar: "Era riquíssim i s´ho va quedar tots els seus bens l´esglessia. Tenie´m que haver-ho heredat nosaltres".
    Em pòt, em pòt...
    Si no ho dic rebente
    Em burle de mon tio? Per a rés...
    Era tamé genial...
    Un geni, és el que crea...Té collons tamé el meu tio...
    Pot ser coses reals, o irreals.
    Qué importo!.
    Qué és la realitat?...
    " Polvo enamorado"...
    Ahí, el meu "iaio"...sabía lo que deia...
    I Boswell, enseguida ho ha captat...
    Qué boniques sont les paraules...
    És com menjar gambes de Dènia, que per cert, crec que no les he menjades mai.
    Tampòc em fà falta...Ni ho pense, soc de paella...
    Una amiga sí, fà un dies, perè és altra historia. Ja ja ja
    Continue...

  15. en respuesta a Borodin
    -
    Top 100
    #86
    28/06/12 20:21

    Borodin. No tinc temps ara d´escriure´t massa, t´envie esta cançó.
    http://www.youtube.com/watch?v=I8QC7Ej2DXo
    Estos tamé estàn ben parits.

  16. en respuesta a Elfester
    -
    #85
    28/06/12 01:28

    Poderoso caballero don dinero
    cuant de mal han fet eixes paraules
    no vuic dir que no siga cert
    pero… cuant de mal.
    Quevedo les va dir crec per el Sigle XVII, cuan pareixía que el mon advanzaba cap una societat igualitaria… fins que… voila… el “mercats” asalbentats que debíen de frenar de caulsevol manera el mon del drets i les llibertats…
    i aixína continúem
    no ha cambiat el poder del mercat…

    La meua opinió es que que es una llastima que en la societat tot es menetja per Diners…
    son el motor del mon
    pero ens hem de donar comte que mosatros som el combustible
    que s’está consumint
    hi ha que cambiar de combustible
    i cambiará el motor
    es l’unica manera
    cambiarlo per el que siga
    no m’importa
    em dona el mateix
    vert…renovable…
    pero hem de cambiar de motor.

    Em ve al cap un llibre: “algo va mal” de Tony Jund, una bona reflexió del que hem fet i del que continuarem fent sino cambiem…

    Pense que estem en la europa dels Mercaders… no dels ciudadans… i als mercaders sabem com els va tractar Jesus
    el Nazareno
    i aixó que no era violent
    es curios
    i cuant el varen detindre al monte dels olius un company portava un arma
    el mateix les coses no eren com les conten
    tu mateix dius que mos manipulen
    ¿no será per aixó per el que el varen cruxificar?

    No’m faxes cas que se’m va el cap.
    Escric per no callar.

    ¡¡¡España!!! ¡¡¡España!!! ¡¡¡España!!! Ra ra ra
    Ara li explicarem als Alemays com es la cosina de risc fumbolisticaespañola… jejeje.
    O als Italians
    bueno no a éstos no... que som cosins...
    a éstos haurem de dir-los com es... cuina... l'arròs

    Panen and circenses…

    El Viedo mol bonico.
    I les xicones ballen molt bé.
    Bancaixa=Politics=QUE SEN VAGEN A LA MERDA.
    Viuc RES-PON-SA-BI-LI-TATS-
    Lladres que sou uns lladres
    I el Politics que no ho son
    els encobrixen que no sé el que es pixor.

    Bona nit.

  17. en respuesta a Elfester
    -
    Top 100
    #84
    27/06/12 19:30

    Asuquiqui! Arsa pilili!
    http://www.youtube.com/watch?v=iop2b3oq1O0
    Ho he enviat a les meues amistats fà un ratet...
    I ara per a que algú que no ho conega, ho disfrute...
    Enric

  18. en respuesta a Borodin
    -
    Top 100
    #83
    26/06/12 20:14

    Hola Borodin, és així. La aplicació dels estudis.
    Lo dels diners: " Poderoso caballero es don dinero".
    Lo que passa és que antes erent el cavallers els que el tenient.
    En tindre un cavall, ja eres cavaller. I una espasa, y dos colpets en els muscles.
    Hi ha una escultura en madera, no recorde a on la he vista personalment. I crec que és Santiago.
    Estéticament no bonica, per no dir horrorosa. ¡Crec que tot el mon pensa el mateix!.
    Però clar, ja penses en el valor espiritual, el moment. I rés xé , ja pareix fins bonica i tot.
    M ´imagine que l´home tot desvanit, se´n engenollava, tot mudat, la coraça, és llevàba el casc...
    Dos colpets als muscles.
    I a fer...Ja ja ja No sé, inclós matances, eren prou brutos...
    Dixa-los anar. Ja ja ja
    Ara, que hi hant altres cavallers, el del honor, i el amor. Ull!.
    Ixos, sí m´agradent, els pacífics. Els que donent la mà, noblement. Hi hant menys actualment.
    Ara el cotxes vant sobrats de cavalls...
    Som rics, fins el populatxo...
    Jo crec, que és queix´m per vici...
    El poble, la xusma , pròu tenia per a pagar els seus impostos...Per a sobreviure.
    Ara rés de tot això. Ja ja ja ja
    Quí serà el Guillermo Tell, que ems done al menys una poma. Que no estàn els temps ni per a trencar-la amb una fletxa...
    Mira , men vaig a Mercadona, que no he comprat.
    Torne.

  19. en respuesta a Elfester
    -
    #82
    25/06/12 14:25

    Hola Enric:
    Pues no veo la contradicción que comentas.
    Personalmente entiendo que lo que este señor quiere decir es que aun siendo importante el estudio de una, dos, o más carreras/idiomas, lo verdaderamente importante es la “aplicación” que se le den a esos conocimientos.

    Luego dice que estamos en una sociedad enferma... le ha faltado decir de qué.
    Pues lo voy a decir yo: de dinero.
    Pero claro lo digo yo y no él porque él trabaja en un Banco y no yó.
    Y todos sabemos lo que venden los Bancos ¿no?.
    Pues con todos mis respetos, ese hombre (que habla muy calrito eso sí) vende enfermedad.
    Repito con todos mis respetos.
    Igual vende enfermedades “leves” (por llamarlo de alguna manera), pero enfermedad al fin y al cabo.

    Míra; está claro que hay que incorporar la ética en los negocios, y que no es tarea nada fácil, y seguramente esa empresa lo hace o cuanto menos lo intenta... pero mucho se ha escrito de la “marquetica”... sabemos que nos lleva a beneficios.

    No hace falta ser muy listo para saber que si pongo el interés de la rentabilidad por delante, difícilmente haré lo que creo que tengo que hacer, y menos todavía con amor a la verdad o al prójimo.

    Es muy difícil introducir los valores económicos-morales y éticos dentro de una Empresa, y más en un mundo actual tan globalizado en el que el Capital siempre está buscando donde conseguir la mayor rentabilidad.

    Personalmente apuesto mas por una variación del criterio del reparto de los beneficios en las empresas
    un acercamiento entre el Capital y el trabajo
    y es que por lo general... siempre suelo ir al revés
    de lo general
    pero es que capital y trabajo se necesitan mutuamente
    y no reconocerlo es de tontos
    por lo que tenemos que buscar otras formulas...
    que unan
    que acerquen
    y no al revés.

    ¿no al revés?
    Un lío

    Men vaig a dinar.

    Ja parlem.

  20. Top 100
    #81
    24/06/12 15:56

    I ara un poc de propaganda. Ja ja ja
    Algunos de vosotros ya la habréis visto, claro...
    http://www.youtube.com/watch?v=v2gpoTcYzn4
    Un abràç a tots.
    Enric

Te puede interesar...
  1. La avaricia
  2. Kaos
  3. El jersey
  4. La muerte no es nada
  5. Zarra y el ATC
  1. La muerte no es nada
  2. Zarra y el ATC
  3. Feliz Navidad 2.0
  4. ¿Qué hacemos con los residuos nucleares?
  5. Kaos